COMENTARI EVANGELI
Aquí trobaràs idees de cada norma i costum que solen donar-se als cercles.
La intenció és il·luminar-te el cap. No és un guió preparat ni exhaustiu. Agafa un o dos punts i prepara tu el què diràs.
L'esperit de desgreuge
El desgreuge, o l'esperit de reparació, és una dimensió profunda de la vida interior cristiana que consisteix a oferir consol, amor i sacrifici a Jesucrist per contrarestar les ofenses, els pecats i les indiferències de la humanitat. Sant Josepmaria ensenya que desgreugar no és un acte de tristesa o de por davant la justícia divina, sinó una manifestació d'amor fi i filial que neix del desig de consolar el Cor de Jesús, demanar perdó per les pròpies debilitats i col·laborar estretament en la redempció del món.
- Una reacció d'amor davant l'ofensa: El desgreuge cristià té com a motor exclusiu l'afecte sobrenatural; quan es veu que Déu és oblidat o ofès pels homes, l'ànima reacciona augmentant la seva entrega i la seva correspondència amorosa.
- Començar per la pròpia conversió: La primera i més autèntica reparació consisteix a reconèixer les pròpies misèries amb humilitat, acudint amb freqüència al sagrament de la Confessió i rectificant la conducta amb propòsits ferms.
- La feina i els deures com a reparació: Enmig de la vida diària, el millor desgreuge és complir amb perfecció i amor els deures ordinaris, oferint el cansament, l'ordre i la intensitat del treball professional per les necessitats de l'Església.
- La unió amb el sacrifici de l'Eucaristia: El moment culminant del desgreuge es troba a la Santa Missa, on unim els nostres petits sacrificis quotidians a l'ofrena perfecta de Crist a la Creu, trobant en la comunió la força per reparar.
- Generador de pau i de responsabilitat: Viure l'esperit de reparació ens treu de l'egoisme i ens fa solidaris amb el dolor aliè, omplint la jornada d'un desig apostòlic de portar totes les ànimes cap a la misericòrdia de Déu.
Més documentació: escriva.org.